DIA 7: SORTIDA DEL SERENGETI I SAFARI AL NGORONGORO
Aquell matí ens van explicar que durant la nit alguns lleons s’havien acostat bastant al campament i que un grup de 6 – 8 hipopòtams també s’hi havien estat passejant.
Tocava fer maletes, ja que ens acomiadàvem del Serengeti – la nit següent tornàvem a dormir a l’Angani, on havíem estat abans – . La veritat és que no ens podríem haver acomiadat millor: quan estàvem ja al cotxe marxant del parc el Godfrey va fer una frenada i va dir que a la nostra esquerra hi havia un guepard. No entenem encara com el va veure, alhora que conduïa sense binocles, definitivament, el millor guia de la Terra! Va decidir parar el cotxe i esperar… altres cotxes s’anaven aturant a prop nostre, ja que sovint, quan veies un cotxe parat és que hi havia alguna cosa interessant per veure i la resta de cotxes s’anaven quedant aturats a prop, tots en silenci, observant el que fos. En aquest cas, però, els altres cotxes que s’aturaven no van tenir la paciència suficient o no entenien què feiem allà parats i van anar marxant. El Godfrey ens va ensenyar amb binocles on era el guepard i ens va dir que tinguéssim paciència, que estava prim i clarament afamat, buscava menjar. Va anar acostant-se a nosaltres fins arribar a uns tres metres del nostre cotxe, estàvem amb el sostre aixecat – com sempre que miràvem animals – i durant una estona se’ns va quedar mirant. La Mar patia per si l’animal havia descobert en nosaltres un àpat… el Godfrey ens va dir que si no ens movíem excessivament, l’animal no acabava de distingir què era humà i què era cotxe, així que vam aguantar la respiració i gaudir d’aquell moment tan brutal que no oblidarem mai!
Vam sortir del Serengeti i vam anar cap al Ngorongoro, el guia ens va explicar que el nom Ngorongoro venia dels Massais, que el van triar pel soroll que feien els esquellots de les seves vaques. Ngorongoro és el cràter d’un volcà que fa 610 metres de fondària i ocupa 260km2 de terra. Abans de baixar a dins del volcà, vam passar per un mirador on es veia tot el cràter des de dalt.
Vam començar a baixar per uns camins amb molt de desnivell, en semi mal estat, de pedres i sorra (moltes carreteres eren així, però el fet del desnivell i l’estretor del caminet, combinat amb la velocitat a la què anava el Godfrey, feia impressió). Ja a baix vam fer una ruta en forma de radis de la circumferència del cràter. Vam veure búfals, nyus, zebres, estruços, gaseles, flamencs, grulles coronades, molts i molts lleons…
Vam parar a dinar a un llac on el Godfrey ens va dir que mengéssim dins del cotxe i després ja podíem sortir a mirar animals a peu. Vam veure uns quants hipopòtams i milans negres.
Cap a les 16h havíem de sortir del parc, així que vam anar tirant i, pel camí vam seguir veient animals varis i, sobretot, molts i molts lleons i alguns elefants.
La pujada per sortir de l’Ngorongoro encara va fer més impressió que la baixada. La carretera tota estreta, a moments teníem la sensació que la roda estava per fora i tot, fent zigzags a 100km/h i creuant-nos amb caca d’elefant, la qual cosa feia pensar que com ens creuéssim amb un elefant allà un dels dos hauria de fer marxa enrere! Vam arribar a l’Angani, ens vam dutxar, el Jaume va jugar una estona amb el Fuiur – un gos mig cec, tot descabellat i maquíssim que hi vivia i que sempre saludava – . Vam passar la tarda una mica de descans, fent una cervesa, la Mar llegint un llibre i el Jaume escrivint el diari de viatge. L’endemà l’aventura començava a les 6 del matí, així que vam anar a dormir aviat.
DE SHINJUKU AL SERENGETI 