15 dies a Xina (2015)

9 d’Agost del 2015: Shanghai: Mercat i Jardins Yuyuan, Plaça del Poble

Vam esmorzar una mena d’actimel xinorrio que el Jaume coneixia i uns croissanets mega falsos i hiperempaquetats (la idea era comprar alguna cosa en una paradeta com fèiem cada matí a Beijing, on els hutongs estaven plens de paradetes de coses variades… però Shanghai no tenia paradetes d’aquest estil, així que vam acabar fent la compra en un super).

Vam anar baixant cap a la Ciutat Vella i de sobte èrem a la Xina més clàssica i comercial, en ple basar xinès atapeït de gent!

La Ciutat Vella és un conjunt de carrerons on s’amunteguen cases baixes antigues i precioses, colorides que et transporten a un altre temps. Està delimitada per avingudes amples on abans es trobaven les muralles que l’envoltaven. Al centre s’hi troba el Basar i els Jardins Yuyuan. Al Basar s’hi troben més de 100 botiguetes d’estil tradicional, algunes de més de 200 anys! Aquí us posem alguns exemples: Liyunge Shanzhuang va obrir l’any 1880 i està especialitzada en vanos, Tong Hang Chun és la més antiga de la ciutat, va obrir l’any 1783 i està especialitzada en medicina…

Ens vam endinsar per carrerons i durant 4 hores i mitja vam fer de guiris total, fent fotos com bojos al pont zigzaguejant, a les botiguetes antigues i comprant detallets per tota la família.

Al centre del Basar hi ha la casa de te Huxinting, que es troba al centre d’un llac artificial. Per arribar-hi s’ha de caminar pel pont dels Nou Girs. Nosaltres no hi vam entrar, però el pont ens va semblar molt curiós. Diuen que els ponts tradicionals xinesos fan zigzag perquè els esperits no els puguin creuar, ja que només saben anar en línia recta.

Els Jardins Yu o Yuyuan van ser construits l’any 1578 per ordre de Pan Yun Duan com a homenatge als seus pares. Diuen que tot i que s’han restaurat vàries vegades, han conservat l’aspecte i l’essència del moment en què van ser construits. Els jardins xinesos sempre intenten representar un món en miniatura, en què els llacs figuren ser mars i les roques són muntanyes. Aquests jardins tenen més de 30 pavellons, llarcs, riuets, pagodes… sempre amb uns noms ben curiosos i romàntics, com el “Pabelló per admirar com saltironen els peixos”, el “Pabelló de la mirada silenciosa” o la “Sala de la tendresa”.

Vam entrar als Jardins Yuyuan i vam gaudir dels riuets, pagodes, pedrotes, donant menjar als peixos i a una tortuga que rondava per allà.

Per dinar vam fer cas d’una recomanació de la guia: Food Republic. Vam anar a la Plaça del Poble, a la penúltima planta d’un centre comercial hi havia una espècie de gimnàs semi-obert al centre comercial i un conjunt de tot de “parades” que formaven un restaurant compost per molts de diferents. Tenies una targeta on carregaves els diners que volguessis i podies anar a les diferents parades-restaurants. Hi havia menjar de Xina, Indonèsia, Japó, Corea, Hong Kong i d’altres llocs que no recordem. Vam dinar molt molt molt bé!

Després de dinar vam fer una volta per la Plaça del poble i, descansant una estona asseguts vam conèixer un personatge del viatge: l’home de la barba! Era un xinès d’uns 60 anys que se’ns va acostar i es va posar a xerrar amb nosaltres (en xinès, evidentment) com si ens coneguéssim de tota la vida i ens entenguéssim perfectament. Vam entendre dos conceptes fonamentals: que la barba del Jaume li agradava molt i que se l’havia de deixar créixer al màxim.

Després vam baixar a la part que hi havia sota terra del centre comercial. Estava ple de maquinetes (videojocs i màquines de pescar peluixos i així) i tot d’adolescents amb pots de monedes estaven jugant com si estéssim a Las Vegas! Vam intentar pescar un Totoro en una maquineta, però després de perdre 8 yuans (1,03 €) vam decidir que ja n’hi havia prou (la Mar té un odi exagerat a aquestes màquines i sempre acabem discutint com a xinos ;P)!

Un cop fora vam buscar com ubicar-nos però cada mapa ens deia que érem en un lloc diferent, així que vam avortar la missió d’anar al Museu d’Art per veure les vistes. Vam aprofitar per situar el proper hotel de Shanghai i cap a Nanjing Road falta gent! Vam anar a veure l’ambient, els centres comercials, vam sopar a un Sushi Bar (el Jaume va sortir amb molt mal de panxa… però la Mar creu que no era pas del sopar, ja que era tot boníssim!). Tocava anar a descansar que l’endemà ens esperava Suzhou!