15 dies a Xina (2015)

8 d’Agost del 2015: Xi’an – Shanghai: Bund

Vam començar el dia llevant-nos a Xi’an i cap a l’aeroport, que Shanghai ens esperava! A l’avió ens van donar uns pastissets deliciosos per esmorzar.

Un cop a Shanghai vam agafar el metro i en 10 minuts sortíem a Nanjing Road, l’artèria principal de la ciutat. Primer vam anar caminant fins a l’hotel per deixar trastos i vam demanar a la recepió de l’hotel on podíem comprar bitllets de tren per anar a Hangzhou i Suzhou, la noia de l’hotel molt simpàtica ens va fer un mapa per arribar-hi. Vam anar a comprar els bitllets de tren d’anada i tornada de les dues sortides que faríem des de Shanghai, 500 yuans en total (65 euros aprox).

Vam començar el nostre passeig per la ciutat caminant al costat del riu Huangpu que porta al districte de Huangpu. Allà se’ns van col·lapsar les neurones davant la magnitud dels edificis! A l’altre costat del riu, el Pudong: era tot gegant i futurista, edificis de colors i formes diferents…

i al mirar cap al nostre costat del riu el Bund: tot d’edificis d’inicis del segle XX, imponents i sobris en contraposició.

Després d’un dinar ràpid a un Subway vam decidir pujar a un bar que hi havia a dalt d’un dels edificis del Bund. Allà ens vam adonar que no encaixàvem gens amb les nostres robes de turista ressuat en un lloc tot fi… però vam gaudir molt de les vistes, el Jaume d’una cervesa i la Mar d’un batut deliciós!

Vam fer una parada tècnica per l’hotel per passar per la dutxa ja que la calor era insuportable i vam anar a passejar per Nanjing Road, que estava ple de gent, vam estar buscant un vaixell per creuar el riu… però no vam trobar la manera de fer-ho.

Al vespre vam anar a sopar al que ens havien dit que era “el millor restaurant de Shanghai”. Ens va costar molt de trobar, per arribar-hi havies de pujar en un ascensor tot atrotinat… però un cop vam ser-hi va començar l’espectacle: gambes agredolces i pinya, poma amb foie… Deliciós!

El sopar que era bastant luxós i molt bo (sobretot comparat amb els àpats anteriors…) ens va costar uns 15 euros! Amb tota la bona fe del món els vam deixar propina (cosa que de normal no fem mai perquè la Mar és extremadament rància) i ens van perseguir fins a l’ascensor per tornar-nos la propina, ja que per ells és una ofensa molt gran. Tingueu-ho en compte quan aneu a Xina!

De tornada a l’hotel vam gaudir molt de Nanjing Road de nit, ens va encantar el seu estil ple de colors, semblant a Las Vegas xinès!