6 d’Agost del 2015: Beijing – Xi’an: Museu d’Esteles, Torre del Tambor, Torre de la Campana, Muralla de Xi’an en tàndem!
No perdeu mai un tren a Xina. I, puntualitzo que perdre un tren no vol dir arribar tard, si arribes 4 minuts abans que surti, ja estàs arribant tard. A Xina, 5 minuts abans que surti el tren tanquen les portes i els accessos i ja no hi pot entrar ningú. Com ho vam descobrir? Doncs quan vam arribar 1 minut abans que sortís el tren cap a Xi’an i no ens van deixar passar. I tot això després d’haver-nos perdut per la gegantina estació de l’oest de Beijing i córrer literalment per passadissos interminables fins topar amb la porta tancada.
Pensàvem que si el primer cop havia estat tan dràmatic aconseguir els bitllets, mai arribaríem a Xi’an, però vam tenir sort i en comptes de sortir a les 7, sortiríem a les 8. Res greu.
Aquest cop vam anar a la porta amb temps perquè no ens tornés a passar el mateix i vam entrar al tren la mar de contents de provar un tren xinès en un trajecte de 6 hores.
El tracte va resultar exquisit, ens van obsequiar amb un welcome pack a base de galetes, llaminadures i una espècie de dorayakis, tot boníssim i el tren estava en unes condicions espectaculars.
Un cop a Xi’an, vam agafar el metro i vam quedar gratament sorpresos, ja que era preciós. Cada estació tenia un dibuix distintiu i es veia molt nou i ben cuidat. Vam baixar del metro davant la muralla i, després d’una reubicació forçada d’hotel perquè al nostre s’hi allotjava un cantant famós, vam poder deixar trastos i anar al Museu d’Esteles, que ens havien recomanat molt.
Ens va sobtar força el preu (75 remimbis), més car que la Ciutat Prohibida, però en poques hores a Xi’an ens vam adonar que no és un fet aïllat, ja que aquí tot era molt més car que a Beijing ( i fins i tot que a molts llocs de Shanghai).
El Museu, anomenat també “Museu del Bosc d’Esteles“, està ubicat a l’antic temple de Confuci i es composa de les famoses esteles amb els 12 clàssics (que és la quantitat que hi havia en aquell moment) muntades sobre les mitològiques tortugues (que del pas del temps, en alguns casos semblen foques) i també s’hi troba escriptura antiga xinesa, on podem veure com es va iniciar d’una espècie de jeroglífics o símbols amb formes ben definides i reconeixibles al que acabaria essent l’actual escriptura.
Ens va semblar una visita molt interessant, però és cert que potser tot gira entorn a un mateix tema i es pot arribar a fer una mica monòton si pretenem copsar l’interès de cada detall i obra.
Un cop feta la primera visita, vam decidir investigar la ciutat d’una manera ben original: llogant una bicicleta (tàndem) per fer una ruta al voltant de la muralla i així observar la ciutat des de dalt.
La idea era boníssima, però no comptàvem amb diversos handycaps que ens van passar factura. Primer de tot no hem érem massa conscients de les distàncies, ja que el recorregut sencer de la muralla (nosaltres havíem entès que podies deixar la bicicleta en una altra paradeta, no que havies de fer la volta sencera) eren uns 15 quilòmetres que, sumat a molts trams amb el terra destrossat i que ens vam animar i vam agafar un tandem que, per acabar-ho d’adobar, tenia les rodes desinfladíssimes i el seient molt baix, va acabar resultant una petita tortura.
La muralla és brutal, molt ben conservada i t’ofereix una posició privilegiada sobre una de les ciutats més boniques de Xina, que ha mantingut el casc antic com si es tractés d’un poblet de fa centenars d’anys. Es nota que es volen postular com a destí turístic molt més enllà dels seus famosos Guerrers de terracota.
Vam aconseguir acabar la ruta en bicicleta sense assassinar-nos i, amb les cames encara tremoloses, vam anar cap a la Torre de la Campana, on vam arribar per uns carrerons i un pas subterrani molt curiosos
D’allà ens vam dirigir a la Torre del Tambor ja que ens havien comentat que per aquella zona hi havia un mercat amb paradetes de carns i altres especialitats locals dels que ens agraden a nosaltres. Si som totalment sincers, podem afirmar que va ser un dels millors 5 àpats de tot el viatge. Els pintxos de carn especiada encara els intento replicar a les barbacoes de casa, les patates picants eren delicioses i la sèpia no es quedava enrere. I tot per un preu irrisori! En països així, s’ha de tirar de mercats al carrer, no hi ha res millor.
Vam acabar el dia fent una cervesa a la terrassa de l’hotel per processar tot el que havíem viscut. i el dia següent ens esperaven els Guerrers de terracota!
DE SHINJUKU AL SERENGETI 