12 d’Agost del 2015: Shanghai: Temples Jingan i Buda de Jade, Maglev
Vam començar el dia dirigint-nos al Temple Jingan. Pel camí vam anar veient tot de cases Shikumen en bastant mal estat, avingudes, etc. fins que vam arribar al Temple.
Vam començar tirant les monedes com feien tots els xinesos i, després de tirar-ne alguna a les escombraries sense voler, el Jaume ho va aconseguir i esperàvem marxar amb més bona sort de la que havíem arribat! Igualment, per si de cas, vam fer una mica la croqueta per una pedra de la bona sort… ja que mai és massa!!
El nom del Temple Jingan significa Temple de la Tranquil·litat, va ser construit el segle III dC, però ha estat restaurat i reconstruit en moltes ocasions. Tot i que la guia diu que és “decepcionante, con aspecto de aparcamiento” nosaltres recordem que vam veure budes, dracs, peixos, esvàstiques… No ens va desagradar pas!
Després ens vam dirigir al Temple del Buda de Jade. A cada sala vam veure figures de tots tipus i mides super boniques. Va ser especialment impactant la del Buda de Jade, que dóna nom al Temple. Està fet de jade blanc, la qual cosa li dóna un aspecte humà molt natural i la sala on està, plena de budes petits a les parets, amb unes lletres xineses ens va semblar molt bonica!
El Temple va ser construit l’any 1920 per posar-hi la figura del Buda de Jade, que fa 1,90 metres d’alçada. Diu la llegenda que un antic mestre budista, després de viatjar per la Xina, el Tibet i la India, visitant muntanyes sagrades i monestirs, va arribar a Myanmar i va descobrir l’art de llaurar jade. Es va enamorar d’aquestes figures i es va dedicar a demanar almoina i recollir donacions per comprar 5 budes de diferents mides per portar cap a Xina.
Copio frase del diariet de viatge tal qual:
La veritat és que portem un munt de temples visitats en el viatge, però cadascun té detalls super especials. Ens serà difícil recordar el nom de tots, però de ben segur recordarem les figures, els pavellons, els detalls més petits… que al cap i a la fi és el que els fa especials.
Se’ns havia fet tard i era l’hora de dinar, així que vam entrar a un DIA que vam trobar allà! Ens va fer molta gràcia que fos de la marca DIA, ja que a Barcelona en tenim un molt a prop de casa. Vam xafardejar les coses raríssimes que hi venien i ens vam comprar un pa de motlle i un pernil per fer-nos un entrepanet a un parc.
Després de dinar vam anar en metro a la parada del MAGLEV, el Tren Magnètic del que tant havíem sentit a parlar! A l’estar en una parada elevada (no estàs soterrat, sinó en un segon o tercer pis) veure l’arribada dels trens és impressionant! Vam deixar deixar marxar un tren i agafar el següent per poder veure bé com venia i com marxava (i per poder fer un vídeo pel nostre nebot, amant dels trens, les velocitats i les curiositats en general!). Passava un tren cada 8 minuts, així que l’espera era totalment assumible.
Ja dins el tren ens va sorprendre molt la inclinació d’aquest i la velocitat que et van indicant en una pantalleta… vam arribar a 430Km/h. Havíem comprat el trajecte d’anada i tornada, ja que hi anàvem com a atracció i no per voler-nos desplaçar enlloc en realitat. Va ser breu, però molt emocionant!
Després volíem anar al Basar a buscar algun souvenir per la família, regatejar que ens encanta i voltar una mica. Vam aconseguir un trenet que obria i tancava portes, deia paraules en xinès i encenia unes llumetes per un preu brutal, gràcies a un mega regateig del Jaume! Ja teníem el regal del nebot! Quan les parades començaven a tancar vam decidir marxar, però ens vam equivocar de direcció i, tirant carrer Henan avall vam topar amb una espècie de revetlla improvisada amb taules plenes de pintxos de tot tipus: verdures, carns, peixos… La olor ens va encantar i vam sopar allà sense dubtar-ho ni un segon! Posaves els pintxos que volies que et fessin en una safateta crus, i allà te’ls cuinaven i te’ls duien a la taula. S’ha de reconèixer que picava de valent, però ens va encantar tot i l’ambient era molt agradable!
DE SHINJUKU AL SERENGETI 