Reflexions de la Mar sobre Xina
Cal tenir en compte que tot el que ens passa anant de viatge depèn del tipus de viatge que fem. Quan vam tornar de Xina, dinant un dia amb la meva jefa que també havia estat allà de vacances uns anys abans, semblava que parléssim de països totalment diferents! Ella deia que quins menjars més exquisits i quina gent tan amable! Perquè s’havia passat el dia en hotels de 5 estrelles amb guies que parlaven espanyol.
Per tant, aquí poso les nostres reflexions de viatge. Cal tenir en compte que procurem anar baratets, que fem les vacances quan podem i que, de tan autèntics que ens agradaria ser, de vegades acabem fent les turistades més turistades del món!
En primer lloc m’agradaria dir que Xina és molt molt molt molt molt barat! El lloc més luxós on vam menjar ens va costar uns 15 €. Els trajectes, les “atraccions”, els menjars… tot era barat. (Tot excepte Xi’an que era més car i potser més enfocat a turistes)
En segon lloc, els transports (trens) que vam agafar són extremadament eficients, puntuals, ràpids, còmodes, nets. Tinc un problema cada vegada que parlo amb gent que em posa Japó pels núvols i en canvi no aniria a Xina i diu que Japó és tan còmode pels transports i l’eficàcia i rapidesa… Doncs en altres temes no ho discutiria, però pel que fa als trens, vam agafar trens molt més ràpids, eficaços i barats que a Japó (on vam patir tres retards de més de tres hores i vam pagar bastant bastant més!!)
En tercer lloc, els àpats. Tinc un record del menjar xinès absolutament horrible. El Jaume us diria que no n’hi ha per tant… que molts dies vam menjar bé… i potser si repasso el dia a dia llegint el diari és cert que molts dies vam menjar bé. Però en general, els àpats se’m van fer molt difícils. Mengem de tot (menys animals vius i ous de cent anys – que no m’ho perdono i he promès que quan torni a Xina en menjaré un perquè no sigui dit!), ens encanta menjar i tastar coses… i durant aquest viatge em vaig aprimar 4 kg en dues setmanes. Un dia vam menjar jo un iogurt líquid que es bevien amb una canyeta i el Jaume un plàtan. Perquè el nostre estómac no podia més. A tot li posaven un excés de picant super exagerat! Quan estàs a un lloc on el menjar t’agrada i arriba l’hora de dinar és un plaer… allà arribava l’hora de dinar i ja patia! Els esmorzars a Beijing, on agafàvem alguna cosa d’una paradeta del carrer se’m feien bastant vomitius, ja que a les 6 del matí ja esmorzaven els mateixos àpats calents i picants que dinaven i sopaven (cal dir que és molt més sa això que els cereals o l’entrepa de fuet) però a mi realment se’m regirava l’estómac que ja tenia mig boturut del sopar del dia anterior!!
En quart lloc, l’amabilitat i comunicació amb els xinesos. Estic convençuda que són bellíssimes persones (bé, no tothom.. no es pot generalitzar! però així en general, no crec que siguin tots malvats i mal educats) però la manera com tenen d’expressar-se a crits els fa semblar bastant poc amables. A part, quan veien que no fèiem cara d’asiàtics no intentaven ni comunicar-se amb nosaltres: no ens volien vendre bitllets de tren, ni deixar pujar al seu taxi, ni indicar-te on es trobava un carrer… La nostra teoria va ser que hi havia tantíssim turisme xinès, que els no-xinesos no els suposaven massa guany o importància i, per tant, podien passar totalment de nosaltres sense importar-los la impressió que ens quedés.
En cinquè lloc, les escopinades i la higiene. Sí, escupen MOLT i com una mena d’escopinades sòlides que reboten al terra com una pilota. Cada pocs minuts se sent un grgrgrgrgrggggg (pujamenta de mocs del coll cap amunt) i un xop xop xop que és el moc rebotant pel terra (bé, potser no rebotaven tantíssim 😛 ). També es tallaven les ungles dels peus damunt la fruita que t’estaven venent, tenien una ungla del dit petit de la mà ben llarga per rascar-se la orella i escopien extremadament a prop del menjar que et venien. Els lavabos públics dels hutongs de Beijing són uns forats a terra sense separació de parets ni cortines on s’ajupen tots en fila fent el que nosaltres anomenem “pose xina” (la gatzoneta amb els talons a terra super ben equilibrats i còmodes) i allà feien les seves necessitats, sense ús de paper ni de pica on rentar-se les mans (d’això evidentment no tenim foto!!).
En sisè lloc, el clima. Si ho podeu evitar o teniu opcions de tria, NO hi aneu a l’agost! (Si no teniu altra opció, aneu-hi!!) La calor era molt exagerada. A dies semblava que hi hagués com una contaminació a l’ambient tota xafogosa, però creiem que era humitat, perquè de sobte marxava i sortia el sol… i no sabies què era pitjor! El sol et deixava fet una gamba! (Tot i això, feia menys calor que a Marroc al juliol o Japó a l’agost).
En setè lloc els temples, budes, la Muralla, els palaus. Els temples són preciosíssims, els colors impressionants; els Budes de tots els colors, les mides, les cares i postures imaginables. A tot arreu tenen la torre de la campana i el tambor, tenen històries, llegendes, explicacions curiosíssimes per tot d’antics monjos de la dinastia tal o qual… Són exageradíssims i fan unes còpies brutals de ciutats senceres perquè l’emperadriu tenia aquest antull! Fan muntanyes falses perquè el feng shui diu que allà es necessita una muntanya! Van fer quilòmetres i quilòmetres de la muralla més famosa del món, que està construida amb tot de cadàvers (que no veureu) dels que morien durant la construcció i quan veieu on està la muralla flipareu en plantejar-vos com pujaven fins allà els materials!! Són brutals, impressionants! Personalment recomano moltíssim a tothom anar a Xina perquè està plena de coses precioses i molt impactants i de xinesos, que potser no es mostren servicials i impoluts, pero ja és la gràcia de viatjar, no? Veure altres cultures, tornar impactat, amb mil històries i aventures curioses per explicar!
Xina era un lloc que em feia moltíssima il·lusió visitar, em cridava molt l’atenció i com “pitjor” me’n parlaven (que si escupen, que si són malcarats i cridaners, que si el menjar és tal o qual) encara em cridava més l’atenció. I no em va decebre gens ni mica! Vaig gaudir moltíssim i espero tornar-hi per visitar mooooolts llocs que ens vam deixar, ja que és enorme i vam visitar una part molt petiteta!
DE SHINJUKU AL SERENGETI 