15 dies a Xina (2015)

7 d’Agost del 2015: Guerrers de Terracota, Pagodes

La visita als Guerrers de Terracota o de Xi’an era un dels grans motius per viatjar a Xina, sobretot per la Mar.

Pels que no coneixeu la història, us recomano el llibre “Todo bajo el cielo”, que parla de la tomba de Qin Shi Huang i es situa també al Shanghai dels anys 20. A nosaltres ens va anar acompanyant durant tot el viatge.

Els Guerrers de terracota van ser trobats per un agricultor i quan es va començar a investigar, els arqueòlegs van descobrir que formaven part de la tomba de Qin Shi Huang, que té unes mides descomunals i que està literalment, enterrada sota una muntanya. Quan es va comparar el que hi trobaven amb els antics documents es va comprovar que moltes de les llegendes que s’explicaven, eren si més no probables. Una d’elles deia que l’Emperador es va fer construir una recreació del món a escala per quan despertés a l’altra vida i hi havia, entre d’altres, una cúpula d’or amb pedres precioses simulant les estrelles i rius de mercuri. Doncs si avui dia no s’obre la tomba i es cerquen nous guerrers o més tresors és perquè els nivells de mercuri que es van trobar a la regió ho desaconsellaven totalment. I això que els guerrers es van trobar a una distància considerable. Devia ser una tomba majestuosa.

En el nostre cas, vam contractar una excursió per anar-hi i que constava d’una visita a un taller on t’ensenyen com es confeccionen els guerrers i et detallen quins cossos de l’exèrcit estan representants i com definir-los. Ens va semblar molt curiós descobrir que primer es realitzaven les dues meitats del cos del guerrer, a continuació s’unien i se’ls col·locava el cap, que era completament diferent per cada guerrer (és a dir, que cada guerrer té una fisonomia diferent i personalitzada). D’allà ens van portar a una exposició on podíem adquirir productes de terracota, mobles, armes… com en saben els xinesos, primer aconsegueixen la teva atenció i després et desplomen. No vam caure tot i que tenien unes espases precioses i després d’una fotografia ficant el nostre cap en un guerrer, ens vam dirigir, ara si, als pavellons on tenen els guerrers. Però abans vam dinar altre cop en un giratori que, com que estàvem envoltats d’europeus, va ser menys ceremonial i més “qui no corre, vola”.

Al principi l’experiència pot ser una mica decebedora, ja que veus un parell de pavellons amb guerrers a trossos, peces per allà penjades, trossos de quàdriga… tot en un estat força gastat. A més tu ho veus des de dalt i no massa ben il·luminat, així que quan acabes el segon pavelló penses “què faig aquí?”

Tot i això, ens va fer molta gràcia poder definir els cossos de l’exèrcit, veure guerrers on es podia definir el policromat original (si, estaven pintats per semblar encara més reals) i, sobretot, fer-nos la idea de la bogeria que devia ser la tomba que Qin Shi Huang. Ni se sap la quantitat de guerrers que encara hi ha enterrats i el tercer pavelló, el més espectacular de tots, és més gran que un camp de futbol!

Aquí si que està més ben muntat. Entres per la part de darrere del pavelló, on veus els “ferits”, guerrers en reconstrucció o que creuen que podran arreglar el suficient per ser part de l’exposició. Al final veus les escales i tota la gent fent fotos de la cara més bonica dels guerrers. Nosaltres no som gens partidaris de la violència, però a Xina o t’espaviles, o et quedes amb un pam de nas, així que ens va tocar empènyer una mica, algun cop de colze per guanyar espai i per fi vam tenir la visió per la que haviem arribat fins allà.

Un cop vistos els guerrers, ens van acostar a la zona del mausoleu. És curiós pensar que si aconsegueixen trobar la forma d’obrir més parts de la tomba, podria ser un dels descobriments arqueològics del segle XXI, però per nosaltres va ser simplement passejar per una muntanya enorme pensant en tot el que hi havia sota els nostres peus.

De tornada a Xi’an vam viure una situació bastant incòmoda, ja que la nostra guia devia haver cobrat un extra a un matrimoni i ens va fer anar a un magatzem de roba de seda, fer una volta amb el bus, tornar a recollir-los i, amb tot això, perdre 2 hores del nostre temps. Surrealista.

Vam decidir baixar del bus abans de la nostra parada, ja que era la típica tornada en què deixen a cada persona al seu hotel i allò s’estava fent etern. Havíem fet un amic en aquella excursió, el Ricardo, així que vam decidir baixar els tres junts, passejar per avingudes de Xi’an i visitar la Pagoda de la Oca Gran. Molt bonica.

Cap a les 20h buscàvem un lloc per sopar i no seria fàcil perquè el ritme de viatge del Ricardo era diferent al nostre: molt exquisit i poc barat! Finalment ens vam decantar per entrar a un local que estava ple de xinesos (sempre és bona senyal, si estàs a Xina) i vam tastar sopa de vedella i pa, fideus transparets amb tubercles abotifarrats i una hamburguesa amb pa de pita i carn desfilagarsada. Molt original tot.

Després de sopar vam passejar una estona i, quan havíem deixat al Ricardo a l’hotel vam tornar en taxi cap al nostre.

Us poso aquí les “Impressions de Xi’an” que va escriure la Mar quan ja marxàvem cap a Shanghai:

  • Els Xi’anesos van millor vestits i conjuntats que la gent de Beijing.
  • Xi’an és més turístic i et sents lleugerament més timat que a Beijing (ens van canviar l’habitació de l’hotel perquè li havien donat a un famós asiàtic).
  • Hem estrenat un llit K’ang!! (I hem descobert que es tracta del típic llit dur de Xina però en enorme, s’hi podia fer la croqueta!).
  • Els Guerrers de Terracota són molts i tots tenen una cara pròpia i diferent de la resta. Els posaven a coure sense cap perquè no petessin al forn.
  • La Muralla és un bucle de cantonades inacabable. 15 km en tàndem ens han deixat el cul adolorit i un record preciós!