2 d’Agost del 2015: Temple del Cel, Museu d’Història Natural i Mercat de la Perla
Ens vam llevar a les 7 i, després d’alguna mandra totalment necessària, ens vam posar en marxa.
Avui visitaríem el Temple del Cel i els Mercats de la seda i de la perla (al final el de la perla no el veuríem per problemes tècnics).
Vam aprofitar la privilegiada localització de l’hotel per anar caminant al primer destí del dia i així també ens familiaritzavem una mica amb la part sud de la ciutat.
Per sort, ja veníem preparats, sabent que això de “temple” no voldria dir un únic espai amb un jardinet sinó que ens esperava un recinte entre gegant i descomunal.
Tot i anar preparats, ens va sorprendre. 257 hectàrees, torres, jardins, portes molt ben decorades, l’altar de sacrificis… i el que més ens va sobtar és la quantitat de gent que hi va a practicar tot tipus d’oci la mar d’original: hi ha via grups jugant a futbadminton, grups i solistes que cantaven (semblaven portes grinyolant) o quantitats ingents de xineses fent aerobic amb un instructor. La Mar s’hi va animar i va estar una estona seguint les instruccions com bonament podia.
Referint-nos al que és el recinte purament, és una bogeria de nou imaginar com se’ls va acudir fer tot el que hi ha dins simplement per garantir-se unes bones collites. Són impressionants tant el mític Saló de la Oració per a les Bones Collites (una de les fotografies probablement més vistes del Temple del Cel i de tot Xina) com la més petita Volta Imperial del Cel i a nosaltres també ens va agradar l’altar, just al final de la visita. A banda dels edificis, els jardins són impressionants, tot i que on ells diuen que hi ha 7 meteorits… nosaltres ens vam trobar 8! Si hi aneu, compteu-los i ens dieu qui té raó.
En resum, ens va semblar molt representatiu, espectacular i 3 hores més que ben invertides. Fins i tot va sortir el sol, tot i que no ho vam agrair massa ja que significava un augment de la temperatura, ja de per si excessiva i humida.
Vam aprofitar que teníem el Museu d’Història Natural ben a prop per fer-li una visita tot i que no era un punt vital del nostre planning a Beijing. Ens va sorprendre molt ja que hi havia una exposició de dinosaures composada per tot d’animatrònics que feien impressió, sobretot de cara als més petits. També hi havia força animals aquàtics en peixeres i, el que vam trobar més interessant, una exposició del cos humà a tot detall, on pots veure òrgans i fins i tot fetus humans en pots, així com l’efecte de les drogues com el tabac i l’alcohol en el cos humà.
Vam decidir anar a l’hotel a descansar ja que el calçat ens començava a fer mal, però la Mar es va quedar fregida, així que el que havia de ser un stop and go va estar una aturada en tota regla, que vam aprofitar també per reservar l’excursió a la Gran Muralla i iniciar una nova aventura: com comprar bitllets de tren per anar a Xi’an. No és fàcil, ja que a Beijing la gent no sol parlar anglès, de fet ni quan els hi intentes explicar amb paciència et fan massa cas. Vam preguntar a l’hotel, vam anar a una “oficina” que ens van indicar a un dels hutongs i vam acabar preguntant al noi que feia sucs al carrer per veure si ens podia fer d’enllaç amb la suposada oficina dels bitllets. La Mar li va dibuixar un tren, va fer el soroll del tren i va estar a punt de convertir-se en tren, però ni així ens van voler vendre els bitllets. Total, que vam haver d’anar a una oficina de turisme prop de Qianmen per adonar-nos que, independentment de l’anglès o no, a ells els turistes els hi importen un bledo i si no parles xinès ni et miren.
Com a última opció, vam anar a l’estació de tren per no patir i treure’ns de sobre el tema del tren a Xi’an i vam comprovar que no seria senzill. Primer de tot perquè el que per ells és una estació de tren, seria l’equivalent a un aeroport per nosaltres. Quina ma de gent i quina estació tan enorme! Vam provar primer en una màquina pero no ens en sortíem, així que vam haver de fer cua (llarguíssima) en una taquilla on teòricament parlaven anglès i, després de 45 minuts d’espera, constatar que no era així. Vaig haver d’agafar un diccionari en mandarí que venia de complement amb la Guia i escriure’ls que volíem anar a Xi’an, el número de tren i la data. I, per afegir dramatisme, mentre jo escrivia en xinès pensant que no entendríen res, la Mar es barallava amb el caixer per treure diners ajudada per un senyor francès molt maco que havíem conegut. Per sort, va arribar a temps per pagar els bitllets i vam agafar el metro cap al Mercat de la Seda.
Quan vam sortir del metro, ens va rebre un paisatge de Beijing desconegut per nosaltres fins aquell moment: gratacels. I no un o dos, sinó un munt de gratacels l’un darrere l’altre.
No ens va costar gaire trobar el mercat tot i que anavem amb un mapa offline cutrillo i la veritat és que no va complir massa les nostres expectatives. És cert que hi havia una varietat espectacular de coses (bolsos, perles, caligrafia, vestits) però ens esperàvem preus més assequibles i poder regatejar una mica. Vam decidir esperar a altres mercats per fer-ho, que a la Mar això de regatejar li encanta.
Per culpa del tema del bitllet se’ns havia fet tard, així que vam agafar uns noodles i coses per picotejar i vam anar a l’hotel perquè el dia següent ens tocava llevar-nos molt d’hora per anar a la Gran Muralla.
DE SHINJUKU AL SERENGETI 