10 d’Agost del 2015: Suzhou
Vam anar a Suzhou amb tren, una aventura cada vegada ja que aquelles estacions són com aeroports, però aquesta vegada no vam perdre el tren!!
Vam arribar a Suzhou al cap de 30 minuts i plovia… Al principi eren 4 gotes… però va estar diluviant tot el dia. Jo (la Mar), quan penso en Suzhou bàsicament recordo pluja i pluja i pluja toooot el dia! Sort que el Jaume fa el diariet i puc recordar que vam fer alguna cosa més a part de mullar-nos!
Primer vam anar a deixar trastos a l’hotel, on vam constatar la superstició xinesa amb el número 4. No hi ha pis 4 ni habitació 4 enlloc! Des d’allà ens vam dirigir als Jardins de l’Administrador Humil (en principi havíem d’anar al Temple del Nord i al Museu de la Seda, però estava tot tancat per la pluja). El jardí, espectacular i ple de detalls: illes, pabellons, ponts llacs…. Va ser construit l’any 1513 durant la dinastia Ming i el van anomenar així per les paraules d’un antic lletrat que aconsellava abandonar la vida política per dedicar-se a cultivar el jardí i tenir una vida feliç.
Al sortir del Jardí vam baixar per un carrer preciós al costat del canal on hi havia paradetes i restaurants. Pel canal anaven passant barquets passejant a gent amunt i avall. Vam fer una parada ràpida a l’hotel per dutxar-nos amb aigua calenta i canviar-nos de roba. Després vam anar cap als Jardins de Bosc del Lleó.
El Jardins del Bosc del Lleó van ser construits l’any 1342 durant la dinastia Yuan. Hi ha unes construccions de pedra que segons les guies semblen lleons jugant, rugint, dormint o ballant. Nosaltres creiem que amb imaginació i ganes els pots arribar a veure… però no espereu escultures de lleons! El nom del parc és degut a què es va construir en honor al monjo Zhongfeng, que vivia al penyassegat del Lleó, a la muntanya Xitianmu.
A l’hora de dinar vam anar a una espècie de Fast Food que estava ple de gent. Vam demanar dos arrossos i un pintxo de carn. Un dels arrossos i el pintxo picaven horrors!! Teníem un xinès al costat menjant el mateix i li ploraven els ulls! Imagineu com picava!
A la tarda, tot i la pluja, vam estar passejant pel carrer comercial de Suzhou i vam recórrer la zona vora el Gran Canal veient parcs, trossets de muralla… Vam estar buscant unes Pagodes i durant una hora vam estar voltant a veure si hi arribàvem… però només vam aconseguir veure-les entre edificis. Cansats i xops, vam intentar fer un passeig en barquet, però no ho vam aconseguir, ja que a aquelles hores ja no sortien!
Finalment vam anar al Jardí del Mestre de les Xarxes on en teoria feien un espectacle nocturn (ja no confiàvem massa en trobar cap espectacle.. perquè per la pluja moltes coses estaven tancades o cancelades… però ho volíem provar igualment). I quan vam arribar, feien l’espectacle!! Seria una de les coses més ètniques, curioses i surrealistes que veurem mai! Es tractava de varis espectacles curtets, cadascun en un espai diferent del jardí que estava il·luminat només per nosaltres. Va ser espectacular, tant per l’entorn com per les habilitats dels artistes amb instruments raríssims. El moment àlgid va arribar quan cantaven opereta, en què entre els brams, les posturetes i respiracions exagerades de la protagonista semblava més una comèdia (vam esforçar-nos per mantenir-nos ben seriosos, ja que no volíem faltar el respecte a aquells artistes!).
Segons la nostra guia, aquest espectacle es fa cada nit! El Jardí del Mestre de les Xarxes és el més petit, però és dels més bonics. Està fet de manera que sembla més gran del que és. Va ser construit l’any 1140 per ordre del ministre Shi Zhengzhi, va quedar abandonat fins la dinastia Qing, quan s’hi va construir una casa-jardí per viure-hi una vida d’hermità.
Després de l’espectacle vam anar a sopar i a dormir!
DE SHINJUKU AL SERENGETI 