DIA 5: TOKYO ( YANAKA GINZA, UENO, GINZA)
En teoria era el dia que havíem d’anar a Nikko, però vam fer un cancvi de plans per espaiar les excursions i, sobretot, perquè patíem per si no podíem menjar al Tsuta Ramen i preferíem anar-hi dels primers dies per si hi havíem de tornar o passava quelcom. Vam agafar la Yamanote Line amb el nostre ja estrenat JRPass i vam baixar a l’estació de Sugamo, a 5 minuts de la qual es troba el restaurant.
Pels que no sapigueu de que estem parlant, és un restaurant de ramen al que li van otorgar una estrella Michelin i del que tothom que coneixíem (i diversos blogs) ens n’havia parlat molt bé. Hi has d’anar ben d’hora al matí per poder fer reserva, així que va ser el primer que vam fer i després vam aprofitar per fer visita per aquella zona de la ciutat. Vam tenir sort i vam poder triar hora, les 13h. De tornada a l’estació de Sugamo vam reservar els bitllets pel tren de Nikko i el de Hakjone. La resta no els vam poder reservar ja que al ser una espècie de rodalies, no són amb seient reservat i simplement hi has d’anar quan toca.
Vam decidir fer una ruta circular per la zona fins tornar al restaurant (que en diem restaurant però és una barra per a 9 persones, no us imagineu un gran local. Aquest és un dels motius pels que és important reservar) que vam iniciar al pintoresc barri de Yanaka Ginza, que havíem descobert a un vídeo de YouTube d’una noia japonesa molt agradable. No ens ho esperavem perquè no és massa turístic, però va acabar al nostre Top 10 de Tokyo.
Històricament Yanaka Ginza havia estat un barri d’artesans i comerciants, així que s’hi troben moltes botiguetes entranyables, però amb el temps s’ha convertit en una oportunitat de veure un Tokyo diferent, més tranquil, sense llums i gratacels, un Tokyo de carrers sense voreres, cementiris antics i casetes típiques de les que havíem vist a milers de sèries i pel·lícules.
En aquest mateix sentit ens va sorprendre molt el Santuari Nezu, que tampoc havíem trobat en cap guia però que ens va encantar, amb els seus ponts i les seves toriis diminutes (havies de vigilar per no anar topant amb el cap) fent un passadís una mica a l’estil del Fushimi Inari (versió molt reduïda). Molt recomanable i molt tranquil, res a veure amb altres zones de la ciutat.
L’hora de dinar s’acostava, així que vam anar a fer una volta pel Parc Ueno. Després de 40 minuts per trobar l’entrada, vam comprar un raïm per intentar no deshidratar-nos (estavem fins als nassos de buidar ampolles d’aigua i suar-les) i ens el vam menjar passejant per un dels parcs més importants de Tokyo però que a nivell turístic no té massa gràcia. En el nostre cas no teníem temps de visitar els museus i simplement ens va semblar destacable el temple, que amb el llac ple de nenúfars quedava força espectacular.
Per fi arribava un dels moments que teníem marcats en vermell al planning: la Mar tastaria el ramen per primer cop! I quin debut…
L’experiència al Tsuta va ser espectacular. Vam arribar poc abans de la 1, vam fer la cua pertinent per accedir al restaurant (que és minúscul), triar el ramen a la màquina (sort que hi havia versió en anglès per entendre quelcom) i un cop triat i pagat, tornaves a sortir fora a esperar. Vam triar una de les especialitats del local, que és un miso ramen amb trufa que és dels que més fama ténen. Després de 5 minuts esperant fora, vam ocupar un dels 9 seients a la barra i ens vam disposar a gaudir del show. Només veure els cuiners preparant els ingredients, barrejant les salses, cuinant els fideus… era un vertitable espectacle, com si estiguessim veient una performance artística. I quan semblava que ja estava tot fet i col·locat amb una precisió de cirurgians, seguien barrejant, decorant i, com a punt culminant, et ratllaven mitja trufa (literal) sobre el ramen. Sense cap mena de dubte, una de les experiències gastronòmiques del viatge i per un preu molt econòmic pel que sol ser un restaurant d’estrella Michelin.
Més que satisfets amb l’àpat que acabavem de fer, vam canviar Yanaka Ginza per Ginza. Us seré sincer i us confessaré que no tenia massa ganes d’anar-hi, havia llegit molts cops que és el barri “pijo” de Tokyo i on es troben les tendes de moda i blablabla. Vaja, el típic lloc que nosaltres solem evitar a totes les ciutats que visitem. Però s’ha de reconèixer que Ginza és molt més que boutiques i grans avingudes. Es pot fer una ruta super interessant d’edificis originals i hi ha tota la zona dels bars temàtics que té també molta gràcia. Però no ens avancem.
Vam entrar a l’Itoya, una botiga de 9 plantes NOMÉS d’articles de papereria (una bogeria espectacular) on la Mar es va tornar boja vàries vegades però no vam comprar res perquè era tot caríssim. Ara, és increïble veure la capacitat que ténen per organitzar les coses de manera que tot sembli una exposició de museu.
Ja semi enamorats d’un barri del que esperavem més aviat poc (rucs, mai s’ha de prejutjar!), vam entrar a mirar botiguetes (sobretot algunes pastisseries on la Mar s’ho hagués menjat TOT), vam veure per fora el Teatre Kabukiza i vam caure en la temptació de visitar un dels mil bars-restaurants temàtics que es poden trobar a la ciutat. Vam buscar per internet i n’hi havia de vampirs, de robots, d’animals… el que tenia millors reviews sense haver de marxar del barri era un que estava dedicat a l’Alícia al país de les meravelles, així que vam esperar que obrissin i vam pujar. És super curiós que hi hagi tants establiments que no veus a peu de carrer. Molts restaurants, botigues i fins i tot hotels on arribes amb un ascensor.
El lloc era molt pintoresc: et rebien unes cambreres disfressades i, creuant un passadís fet de pàgines gegants del llibre, arribaves a la sala on hi havia una tassa gegant i uns menús tots curiosos. Els detalls estaven realment cuidats. Vam berenar unes marranades super dolces i colorides mentre tararejavem les cançons de Disney que teníen de fil musical…evidentment en japonès.
Per acabar el dia vam fer una de les coses que més ens agrada quan viatgem, sobretot quan som a un país asiàtic: visitar un mercat, en aquest cas el Mercat Ameyoko. La idea era sopar-hi, però havent berenat feia tan poc vam fer primer voltes per totes les parades intentant identificar on soparíem després, vam jugar a maquinotes on intentes aconseguir agafar un ninot amb un ganxo sense massa èxit i vam acabar sopant en una izakaya prou bona, on vam picotejar una mica ja que molta gana tampoc teníem però volíem sopar i anar a dormir d’hora perquè el dia següent seria intens.
DE SHINJUKU AL SERENGETI 