DIA 7: HAKONE
Per segon dia consecutiu, marxavem fora de Tokyo, però aquest cop era diferent ja que faríem nit a Hakone, en concret a un dels millors hotels on vam dormir en tot el viatge. Però no ens avancem. Hakone és una ciutat famosa per tres coses: la seva proximitat al Mont Fuji, la seva ruta dels transports (després hi anirem) i la seva activitat volcànica, fet que ens porta a un dels motius pels que vam triar el Mount View Hakone: l’onsen.
Vam decidir agafaer el romance car ja que per només 7 euros més per cap ens estalvíavem 2 transbordaments i una estona de trajecte. I amb les motxilles a sobre, la calor i el cansament acumulat, ens va semblar una molt bona opció.
En menys de dues hores arribavem a Hakone Yumoto, on un bus ens va dur a l’hotel a fer el check in i sense perdre un segon vam tornar a baixar cap a la zona de Togendai, on ens esperava l’inici de la ruta dels transports i una de les coses més frikis que faríem a Japó: agafar un vaixell pirata per creuar el llac Ashi (no confondre amb la cervesa, Asahi). A banda de ser una part del recorregut per la disseminada Hakone (i un dels trossos que podíem fer ja que pels fums del volcà una zona estava tancada), el passeig permet veure els voltants del llac i, si el dia ho permet, tenir una preciosa visió del Fuji. Nosaltres el vam poder veure només una mica, ja que el fum s’hi va posar sobre just en el moment que l’hauríem pogut veure.
Un cop a Hakone Machi, vam poder-lo veure una mica més, però encara no ens donavem per satisfets. Deixant el tema del Fuji per després, vam iniciar l’excursió cap a Motohakone entre boscos, llacs interiors, residències imperials i zones de descans on la gent, literalment, dormia estirada a terra.
Cada 50 metres hi havia un mirador, però el ditxós Fuji no es deixava veure, fins que vam arribar a Motohakone, on es va fer el miracle que dúiem tot el matí esperant i vam poder anar a tastar l’especialitat local: el soba. Vam cotillejar un parell de llocs i ens vam apuntar a la llista d’un d’ells (és força comú quan hi ha cua, la gent es va apuntant i la gent s’asseu a esperar) on tot feia molt bona pinta. Vam fer una mica el passarell ja que no teníem massa idea de com es menjava, però ens ho van explicar, com sempre, molt amablement. Vam tastar soba en sopa i soba freds que havies de sucar en tot de coses que barrejaves de pots molt elegants. Tot boníssim i molt autòcton. No us puc dir el nom del lloc perquè el paper que ens vam endur està només en japonès, però si algú té molt d’interès us puc buscar la informació.
Se’ns estava fent tard, així que vam fer via cap al temple de Hakone, que no té com a punt fort el tema arquitectònic (és bonic però no extremadament decorat ni amb detalls especials), però la torii que dóna al llac, el purificador de dracs i la natura el fan d’una bellesa corprenedora. De fet la cua que hi havia per fer-se fotografies a la torii era de les més llargues que veuríem en tot el viatge, quina bogeria.
Seguint amb la ruta de transports, havíem d’anar a Gora però ningú ens sabia aclarir la forma més ràpida per arribar-hi. Al final vam agafar un bus muntanya amunt (què bonic és…) però era tan tard que ja no teníem temps d’agafar el funicular o perdríem l’hora al onsen privat que havíem reservat i ens feia molta il·lusió ja que seria probablement l’únic cop que ho podríem fer (els onsen solen ser sempre per homes o per dones). Vam arribar a l’hotel en un nou bus i vam pujar a descobrir la nostra primera habitació tradicional japonesa, una veritable meravella, amb el seu tatami, les finestres de paper i les eines per fer tè. Ens vam vestir amb la yukata, les sabatilles i els mitjons i vam baixar a l’onsen.
Primer hi ha una saleta on deixes la roba en unes cistelles de vímet i entres ja completament nu a la sala de l’onsen, on tens una ditxa ambn uns cubells i uns sabons on t’has de fer la higiene prèvia. T’asseus al tamboret, t’ensabones i amb els cubells et vas desensabonant. Un cop net i polit, pots entrar a la piscineta d’aigua volcànica, on no vam ser capaços d’estar més de 3 minuts seguits. Anavem sortint, ens passejavem pel minibosquet de bambús i tornavem a entrar. Ens va encantar, és una de les experiències imprescindibles per viure en un viatge a Japó i per això està al nostre Top 10. Sobretot fer-ho a Hakone, on és un onsen tradicional amb aigua volcànica.
Nosaltres no ho sabíem, però l’hotel ens tenia reservada una última sorpresa. Vam pujar a l’habitació tots arrugadets i finets de l’onsen, vam deicxar les tovalloles a l’habitació i vam baixar a sopar. Quin sopar… Al centre de la taula hi havia una olla amb verdures, carns i bolets bullint on després van posar uns udon a fer-se i teníem tot de platets preciosos entre els quals hi havia un sashimi deliciós, una tempura boníssima i una pota de cranc arrebossada amb colorins. Quina manera més increïble d’acabar el dia… Algun platet no ens va convèncer però en general tot era deliciós
*Pels que preguntareu per l’hotel, m’avanço. Ens va costar 230 euros incloent la nit de dues persones, el sopar, l’esmorzar i l’onsen privat, a més de l’accés a l’onsen públic als horaris habituals (de 10 a 22 si no recordo malament). Us puc assegurar que val MOLT la pena.
DE SHINJUKU AL SERENGETI 